Anàlisi Lexicomètrica

Introducció 

El projecte de recerca, blog i l’anàlisi lexicomètrica, significa completar l’assignatura d’escriptures hipertextuals. Això ens ha de permetre, com a mínim, ser conscients que  quan llegim informació a la web (però també a qualsevol altre mitjà informatiu) s’ha de fer de manera crítica, donat que la informació que rebem i llegim pot ser partidista, subjectiva i manipuladora.

La meva anàlisi és sobre l’eutanàsia. M’he decantat per aquesta temàtica, per la recent notícia (10/05/2018) sobre un senyor australià que els seus 104 anys, va decidir posar fi a la seva vida. Aquesta notícia em va impactar.

Analitzaré tres entrades del diari digital ara.cat. Dues entrades són dins l’apartat de societat i l’altre és una opinió. Crec que la tria conté una petita representació del debat polític sobre la reforma del codi penal per la legalització de l’eutanàsia a Espanya; una opinió basada en el dret de les persones a decidir morir lliurament, i el relat d’una persona que ha pogut dur a terme aquest desig, tot i que a fora del seu país, més concretament a Suïssa.

El tipus d’anàlisi que es fa és quantitatiu, però crec alhora també és qualitatiu donat que no tenim les suficients dades per fer una anàlisi exclusivament estadística. Aquesta anàlisi ens ha de permetre descobrir les implicacions ideològiques del vocabulari dels textos i les seves funcions discursives i, a través de les paraules i la seva freqüència d´ús, el perfil de l’autor.

Metodologia

Per fer aquesta anàlisi lexicometrica he emprat el programa de concordances Antconc, una eina que m’ha permès fer aquesta anàlisi, però amb certes limitacions, donat que la llengua de referència és l’anglès i no conté masses paràmetres que permetin un estudi més acurat.

Els textos escollits per analitzar són:

  1. Eutanàsia qüestió de principis. (abril 2017)

https://www.ara.cat/opinio/Miquel-Seguro-eutanasia-questio-principis_0_1777622266.html

  1. Primer pas per despenalitzar l’eutanàsia. (maig 2018)

https://www.ara.cat/societat/DIRECTE-Congres-despenalitzar-leutanasia-Parlament_0_2010999041.html

  1. Se suïcida el científic australià que va viatjar a Suïssa per morir. (maig 2018)

https://www.ara.cat/societat/Se-suicida-cientific-australia-Suissa-David-Goodall-eutanasia-morir-mort_0_2012198924.html

Els enllaços han estat consultats els dies 18, 19 i 20 de maig 2018.

Aquests tres textos han estat convertits en un text únic sense format (txt) i s’han introduït en el programa ANTONC, per tal de poder fer l’anàlisi i valoració des del punt de vista lexicomètric. Amb la funció Word List – Start s’ha generat una llista ordenada per freqüència de les paraules més utilitzades que apareixen en els textos seleccionats.

      Mostra de com apareixia la primera anàlisi  sense excloure cap paraula.

1

L’allargada de la llista feia inviable la seva anàlisi, per això he exclòs aquells mots que surten amb una freqüència elevada però que són irrellevants per a fer l’anàlisi, com preposicions, articles, conjuncions, pronoms, adverbis…

La nova llista ha quedat reduïda a uns setanta mots. En aquest punt, i degut a que la llengua catalana no té una concordança amb l’anglesa, s’ha passat a mirar totes les paraules que, eren inconnexes o sense sentit i buscar el seu significat real català. Aquestes paraules són, sobretot, les que porten accent, dièresi, apòstrof…

Mostra de la paraula suïssa, que al portar dièresi donava un error.

2

Un cop identificades les paraules que donaven un error, s’ha passat a reduir la llista a les més significatives i amb una freqüència d’ús més alta, quedant-ne 29.

3

Ja tenint la llista definitiva per treballar, aquesta s’ha exportat a un Excel per tal de poder-hi incloure les paraules correctes en català i alguns aclariments.

4

 Filant més prim i eixamplant la línia “file”  t’identifica els cops que la paraula surt en els diferents textos.

5

Això m’ha permès eixamplar aquest Excel amb tres columnes més per tal d’identificar els cops que la paraula surt en cada text a més del total dels tres en conjunt.

 6

 Anàlisi

La primera paraula que despunta en quan a freqüència d’utilització és eutanàsia(21 vegades) essent el text 2 que el més cops es repeteix (16 vegades). Té sentit que així sigui donat que el text 2 ens parla sobre el procés de despenalització de l’eutanàsia, mentre que el text 1 es centre més en la Comissió Nacional per a la Protecció dels Subjectes Humans i la Investigació Biomèdica, i el text 3 en la pròpia decisió de rebre una mort assistida.

La segona paraula important a quan a la seva freqüència és mort (17 vegades). El text 3 és en la que menys vegades surt ( 2 vegades) . Això és perquè es relata, la decisió d’un persona i les vicissituds que ha hagut de passar per aconseguir el seu objectiu quan el fet s’acaba de produir.

En el rànquing 3 de freqüència trobem la paraula morir amb 12 vegades. Aquí és important constatar que els tres textos tenen la mateixa freqüència de 4 cadascun. No ens ha d’estranyar donat que eutanàsia, suïcidi assistit, comporten  la mort.

La quarta paraula és penal amb, també, 12 cops. Però aquí hi trobem una clara diferenciació en la seva freqüència en els textos. El text 3 no surt, el text 1 només un cop i en canvi el text 2 hi surt 11 vegades. No és per casualitat, el text 2 ens relata l’entrada de la llei per la despenalització de l’eutanàsia al Congrés. El mateix passa amb la paraula Congrés que surt 11 vegades però només en el text 2.

Les paraules codi i llei, 6 i 7 en el rànquing de freqüència surten 10 vegades, 9 text 2 i una text 1, com a conseqüència de la llei penal.

Suïssa, 10 vegades i 9 en el text 3. Suïssa és un dels tres països, on la llei dóna suport a la mort assistida o eutanàsia.

A mesura que va disminuint la freqüència de les paraules, però no per això deixen de ser importants, els mots principi (9 vegades) bioètica (8 vegades) i vida (8 vegades) autonomia (4 vegades) i capacitat (4 vegades) surten, majoritàriament en el text 1, article d’opinió personal.

Anys, dret, reforma article penal i suïcidi (7 vegades cadascuna) la seva freqüència torna fer-se evident al text 2, així com també les paraules Catalunya, proposta (amb 6 vegades cadascuna); dolor i tramitació (5 vegades); i suport (4 vegades). Article de despenalització de l’eutanàsia.

En contrapartida els text 3 pren la iniciativa amb els mots article i decidir (3 vegades). Article relat d’un procés per a dexcidir morir dignament.

Podem apreciar que els tres textos comparteixen la necessitat de l’aprovació d’una llei sobre l’eutanàsia o la mort assistida, el dret de la persona a decidir com i quan vol posar fi a la seva vida. Els autors tindrien un perfil més lliberal, més a prop dels drets individuals de la persona. Tot i això, tenen matisos diferenciats que s’han reflectit en la freqüència de les paraules emprades. El text 1 es recolza en la Comissió Nacional per a la Protecció dels Subjectes Humans i la Investigació Biomèdica, per donar suport a l’eutanàsia. D’aquí es por deduir que el seu autor, en fer l’article, es fonamenta en unes lleis contrastables, podria ser un lletrat, un advocat…però també una persona relacionada en el camp de la medicina.

El text 2 és més ambigu pel fet que transmet i relata una notícia. L’autor es limita a informar de manera més objectiva uns fets que estan passant en un moment determinat. Un periodista? que a part de tenir una opinió personal, a l’hora de fer la seva feina manté la seva imparcialitat.

El text 3, tot i mantenir el relat periodístic, la composició de les frases i paraules utilitzades es pot entreveure un posicionament favorable a l’eutanàsia. En aquest sentit el text traspua una opinió més personal.

Conclusió

La lexicometria ens retorna el discurs amb un nou llenguatge, el de les xifres, que cal saber  interpretar i llegir amb un punt crític. No obstant això, s’ha de tenir present que no existeix una interpretació única. Aquesta descripció numèrica ens aproxima a cadascun dels emissors i, tot i que es parteix d’una mateixa realitat, estan marcats per una ideologia, un marc i uns valors.

 

Anuncios

Mitjans de comunicació i internet

M’han semblat molt interessant aquest estudi  realitzat a la premsa digitat espanyola en versió digital. Una mirada crítica en la utilització que fan aquests Mitjans  per a l’aprofitament de tots els recursos que ofereix internet.

Per si és del vostre interès .

Manipulació de les paraules

Continuant amb la gran versatilitat de les paraules, poden trobar molts exemples de la manipulació de les mateixes. A Catalunya, degut al moment excepcional que estem vivint, aquesta “manipulació” agafa connotacions extremes. Us passo l’enllaç d’una carta publicada a Indirecte!cat (cartes dels lectors)  dirigida al ministre Juan Ignacio Zoido.

Que tothom pugui decidir si hi ha o no manipulació de les paraules!

 

El poder de les paraules

Per arribar a la hipertextualitat, hi ha hagut molts passos anteriors. El pictograma, l’ideograma, el fonograma que permet ja una formació sil·làbica i d’aquí a la lletra i l’alfabet. Amb la conjugació dels sons representats per les lletres es va poder formar la paraula.   Les paraules es van  encadenar per a formar frases, i de les frases al text. Per això , per a mi, cada paraula té un poder especial. El poder de les paraules!

 

20150109-nuvol-paraules_nuvol

Paraules

Paraules, font de poder, saviesa, força, comunicació i  també, per què no?  confusions, malentesos i discòrdies.

Per sí mateixes ja són potents, categòriques, radicals, però alhora, ambigües, sornegueres, esmunyedisses i canviants. Són infidels i mentideres, mutants dins la gran diversitat del llenguatge, del context, del to, del moment, de la intenció i del qui les posseeix en el moment de ser alliberades de la gola.

En cada individu que  hi juga barrejant-les, canviant-les,  pronunciant-les cobren una nova vida, agafen una nova dimensió, rebroten i s’expandeixen com l’heura enfiladissa o es reclouen en si mateixes com el capoll abans d’esclatar.

Però tot i el seu poder són com paràsits que necessiten alimentar-se i estan supeditades a l’ésser humà. Sense aquest no existirien, el necessiten per poder viure, per desenvolupar-se, per expandir-se i poder lluir amb tota la seva esplendor la magnífica gamma de matisos,  de la qual, són posseïdores.

Les paraules són com  un  calidoscopi.  A mesura que aquestes són bressolades per diferents timbres de veu i entonacions, sentiments i emocions canvien substancialment agafant diferents matisos, tonalitats, brillantors i intencions. S’expandeixen creixent i decreixent formant un únic tot.  És en aquest moment quan un les fa seves, quan se n’apropia, quan es pren consciència que són nostres, úniques en tant que ens pertanyen i que tenim el gran poder de manipular-les i posar-les al nostre servei. Esdevenen un diamant en brut amb un gran poder; diamant que podem polir des de diferents cares i vessants.

Treballant-t’hi t’adones que no són fàcils de manipular. S’amaguen com els nens entremaliats, es capbussen com els dofins juganers, s’esmunyeixen com el peix que es resisteix a ser pescat, però un cop conquerides, guanyades, flueixen plàcidament de la ment, emergeixen del fons de l’inconscient per cobrar vida, s’arrelen i proclamen tota la seva autoritat.

La paraula, volàtil en els altres, un cop feta teva s’ancora amb una personalitat  arrasadora capaç de sotragar els millors fonaments. Envejada pel seu poder captivador, convincent, encantador, dolç,  transmet els més purs i grans sentiments; temuda pel seu fibló esmolat, pot provocar danys irreparables. No té cos, però la seva essència  pot ser devastadora, com també edificant , balsàmica i gratificant.

Concep

Els sentiments a flor de pell

Davant els fets que està vivint Catalunya, no em puc estar de compartir un sentiment de profunda tristesa, desassossec i pena.

Avui és un altre dia que quedarà marcat, a foc, a la història de Catalunya. Els drets més bàsics de llibertat ideològica i d’expressió, de tota persona,  s’han tornat a vulnerar i trepitjar de  manera flagrant  i amb total impunitat. La separació de poders és inexistent en una Espanya cada vegada més autoritària, més repressiva, més centralista, que només busca el domini,  la submissió i la humiliació dels que pensen i actuen de manera diferent a la del govern d’Espanya. Una total i exasperant ignomínia, dels que s’anomenen a sí mateixos “demòcrates”.

Però, com sempre, parlen més els fets que les  paraules i espero que el temps posi a cadascú al seu lloc. Mentrestant , seguim lluitant pels Drets Humans de totes les  persones. Tenim el deure de no defallir i continuar defensant les nostres llibertats.

Mobil Concep 1394

Escriptures Hipertextuals

Les noves tecnologies s’han introduït a les nostres vides de manera flagrant, esdevenint necessàries i indispensables en tots els àmbits de la nostra vida. Ja no és possible defugir-les donat que  tot i tots, estem interconnectats. Massa sovint,ens omplim la boca amb termes nous vinculats en el món de les noves tecnologies sense copsar-ne del tot el seu significat.

Així que.. comencem pel principi. Què són les Escriptures Hipertextuals?

màquina d'escriure i ordinador.jpg

 

Punt de partida!

La meva experiència personal amb els blogs és nul·la. Així que avui començo una nova aventura amb il·lusió i també amb molt de respecte empesa per les circumstàncies “estudiantils” de l’assignatura d’Escriptures hipertextuals de la UOC.

El projecte d’aquest blog ja ha començat i, tot i que es troba en la seva primera fase, espero poder-lo anar desenvolupant, millorant i dur-lo cap a la meta final.

De revolucions, al llarg de la història, n’hi na hagut moltes però, per a mi, una Revolució amb majúscules va ser la invenció de l’escriptura. Aquest fet va fer aparèixer un nou mitjà de comunicació i d’emmagatzament de la informació.

L’escriptura obria la possibilitat de reflexionar sobre el missatge, de recórrer a la font inicial sense les inevitables alteracions de la transmissió oral. Però també, i molt important, va provocar l’aparició del lector, de l’intel·lectualisme, i el desenvolupament d’un nou vocabulari.

primarenca

La invenció de l’escriptura va produir canvis en la configuració de la societat, però sobretot va modificar la manera de pensar de l’home. L’escriptura va fer que un nou món s’obrís a la humanitat.

D’aquí ve el títol d’aquest Blog. lletresconnectades.

De moment ho deixem aquí. Sigue leyendo “Punt de partida!”